El filáu y el númaru tres

El filáu, el texíu, los ñudos, las redes, las ataduras, constituyen variaciones d´un mesmu trabayu productivu que, amás de tener al númaru tres cumo principiu o entamu, xeneróu una gran riqueza metafórica nas suas espresiones llingüísticas. Son tres, ciertamente, las frebas necesarias pa aniciar el texíu más elemental: la trenza. Con duas nun sería posible. Pero´l trenzáu tampoucu podría caltanese, si escaecieramos añudar los sous estremos… El númaru tres, hirul iru, ye´l raigañu alcontráu en dalgunas palabras vascas que son referente directu nesti trabayu de filar y texer. Asina´l vierbu “filar” iruin, iruki, l´arte u oficiu de filar cumo irukintza, supondría la guapa metáfora de “facer treses” (trenzas).
JUAN ANTONO URBELTZ, Bailar el caos: la danza de la osa y el soldado cojo, 1994

Esbilla
del.icio.us
Nun hai comentarios »